Febrer – Joan brossa

Aquest poema visual representa la poesia com una arma molt potent.

O el mateix la paraula és un arma molta poderosa, amb ella pots arribar a fer mal

o aconseguir coses que vols.

va ser realitat l'any 1978.

 

 

Vida i obra

Neix el 19 de gener de 1919 al carrer Wagner, al barri de Sant Gervasi de Barcelona.

El 1939 participa en la Guerra Civil amb l’exèrcit republicà. Al front de Lleida escriu els seus primers versos. Hi dedica un poema de Ball de sang: La batalla del Segre... Després fa el servei militar en l’exèrcit franquista.

1940. Llegeix Chunk Kuei, domador de demonios, Freud, Nietzsche, Mallarmé, Kayyam, Guimerà, Verdaguer... Coneix Foix i Joan Prats, que li obre la seva biblioteca especialitzada en art de les avantguardes.

1941. Coneix Joan Miró. Realitza els seus primers poemes visuals (els anomena poemes experimentals). Escriu, per indicació de Foix, el primer llibre de sonets La bola i l’escarabat (dins Ball de sang), un llibre ple d'imatges oníriques, encadenades les unes amb les altres per associacions inconscients.

1943. Primer poema objecte, Escorça, objecte trobat. Coneix Arnau Puig.

1944. Primera obra teatral: El cop desert (inèdita).

1946. Coneix el pintor Joan Ponç.

1947. Funda, amb Joan Ponç, Arnau Puig i d’altres la revista Algol. Coneix Cabral de Melo: li provoca un tomb cap al compromís social. Escriu les primeres accions espectacle de Postteatre. Representació d’Ahmosis I, Amenofis IV, Tutenkha-mon a l’estudi de Joan Ponç, amb Joan Prats com a únic espectador. 

1948 Funda la revista Dau al set amb Joan Pons, Tàpies, Cuixart, Arnau Puig i Tharrats. Escriu la primera peça per a Ballet, Gomintoc; Josep Cercós va escriure la música per a aquesta peça el 1954. Escriu els guions cinematogràfics Foc al càntir i Gart. Creació amb Joan Ponç del llibre d’artista Parafaragamus (exemplar únic). 

1950, comença a publicar, Dragolí a Dau al set; Em va fer Joan Brossa...; aquest darrer llibre són flaixos de la realitat quotidiana, amb humor i denúncia política; aquesta és present també a moltes de les odes, que inicia el 1951. 

1954. Estrena a Barcelona Farsa com si els espectadors miressin l'escenari a vista d'ocell. Escriu Cant i Festa, dos llibres de temàtica amorosa; amb influències del cançoner popular, Brossa confegirà uns poemes amorosos desbordants d'imaginació i lirisme. 

1956. Poema objecte a l’aparador de la sastreria Gales, al passeig de Gràcia, de Barcelona. Viatge a París. 

1961. L’ADB estrena al Palau de la Música de Barcelona Or i sal, amb escenografia de Tàpies i direcció de Frederic Roda. D’altres estrenes. 

1962. Estrena dues accions espectacle.

1963. El saltamartí. Hi trobam mostres de poesia visual (ja el 1959 havia fet unes suites de poesia visual), que intensificarà posteriorment com a fruit de l'essencialitat o conceptualització que cerca el poeta (l'essència de les coses, el poder representatiu de les paraules. Augmenta la seva col.laboració amb artistes plàstics: Miró, Tàpies.

1964. Estrena Concert en tres temps per a representar, amb música de Mestres Quadreny.

1970. Publicació de Poesia rasa, que aplega disset llibres de Brossa. 

1971. Participa en una exposició col.lectiva de poesia visual a Nuremberg i Belgrad. 

1972. La revista Estudios escénicos de l’Institut del Teatre de Barcelona li dedica un monogràfic. La seva amiga íntima Pepa Llopis li ofereix casa i suport; el poeta inicia una vida familiar i, per primera vegada, pot convidar els amics a la seva taula. 

1973. Primer volum de Poesia escènica (1945-1954). A partir del 76 farà també alguns llibres de sextines.

1977. Emissió, en el programa televisiu Mirador de Strip-tease català, interpretat per Christa Leem, amb el guió original censurat.

1986. Antologia de poesia visual i poemes objecte a la Fundació Miró de Barcelona. A partir d'aquí fa exposicions arreu del món. Fa poemes que són col.locats a la ciutat: velòdrom d'Horta, La Rambla, Granvia...

Mor a Barcelona el 30 de desembre de 1998.

   

"SILENCI"

Escolteu aquest silenci

                      J. Brossa COMENTARI: Silenci és parlar amb tu mateix, és un sentiment profundDesprés del crit allò que persisteix. El plor d’un pensament quan neixEl silenci és la veu del No-res,El bategar profund de l’Univers..." L’autor ens demana parlar amb nosaltres mateixos , reflexionar.

Obra inèdita 

-

-(1944) El cop desert (poesia escènica) 

-  (1946-47) Peces escèniques diverses   (1946)

-La boca escènica teatral (guió de cinema)   (1947)

-Poema a Joan Ponç   (1946-47) Poemes (entre els quals Cant segon a Joe Louis)  

- (1959-62) Suites de poesia visual (poesia visual) 

-  (1967-69): Suites de poesia visual (poesia visual) 

-  (1968): Fora de l'umbracle (poesia literària)  

- (1970): Suites de poemes habitables (poesia visual)  

-(1977): Gual permanent (poesia literària)  

-(1977): Provisionalment (poesia literària)  

-(1988): El dia a dia (poesia literària)  

-(1981-90): Mapa de lluites (poesia literària)  

--(1993): Homenatge a Joan Miró (acció musical, amb partitura de J.M.Mestres Quadreny). Interpretat a la Fundació Miró desembre de 1993.

-   (1994-97): Anafil 3 (proses circumstancials)