Blogia
Literatura catalana

fernando pessoa

fernando pessoa

fernando pessoa Fernando Pessoa1888 - Neix a Lisboa, el 13 de juny. La seva mare, nascuda a les Açores, provenia d'una rica família de terratinents i era una dona culta, que llegia i parlava francès, escrivia poesia i tocava el piano. El seu pare era un general, que treballava al Ministeri de Justícia, li encantava la música i era crític musical. Als primers anys, la família vivia a la part rica de Lisboa, prop de l'Òpera, San Carlos.

1889 - "Neix" Caeiro (un dels seus heterònims) a Lisboa.
  1893 - Mor de tuberculosi el seu de pare (Joaquim de Seabra Pessoa).   1894 - Mor el seu germà Jorge. Primer heterònim: Chevalier de Pas.   1895 - Primera poesia, "A minha querida mama". La seva mare es torna a casar i es trasllada amb els seus fills a Durban, Sud-Àfrica, on el seu segon marit havia estat enviat com a cònsol de Portugal. Allà rep una educació anglesa que farà que la influència anglosaxona sigui constant en el seu pensament i obra, fins i tot convertint-lo en un poeta bilingüe.   1896 - Viatja amb la seva mare a Durban.   1897 - Estudis primaris a una escola de germanes irlandeses de Durban.   1898 - Neix la seva germana Henriqueta Madalena. Ingressa a la Durban High School, on estudiarà tres anys. És important la seva relació amb el director, W. H. Nicholas, professor de llatí i gran coneixedor de la literatura anglesa.
Crea l'heterònim Alexander Search.
  1888 - Alvaro de Campos "neix" a Tavira, el 15 d'octubre, a dos quarts de dues de la tarda: histèricament histèric. Diu Pessoa: "La data coincideix amb la del seu horòscop. Estudis de liceu; després a Glasgow, d'enginyeria naval. Ascendència judaica. Viatges a l'Orient. Paradisos artificials i d'altres. Partidari d'una estètica no aristotèlica, que veu realitzada en tres poetes: Whitman, Caeiro i ell mateix. Emprava monocle. Irascible impassible."   1900 - Neix el seu germà Luís Miguel.   1901 - Primeres poesies en anglès. Viatge de vacances a Portugal.   1903 - L'admeten a la Universitat de Cap de Bona Esperança.   1905 - Se'n va sol i de manera definitiva a Portugal. Ja no es mourà de Lisboa. Primer viu amb una tieta i una àvia boja; després amb una altra tia; amb la seva mare, novament vídua, i després en domicilis incerts (segons Octavio Paz).   1905-08 - Escriu els seus primers poemes tan sols en anglès; llegeix Milton, Shelley, Keats, Poe. Més endavant descobrirà Baudelaire i la poesia simbolista.   1906 - Es matricula al Curs Superior de Lletres de la Universitat de Lisboa.   1907 - Abandona la Facultat de Lletres de la Universitat de Lisboa i instal·la una tipografia (amb una petita herència de l'àvia), que fracassa. Després treballa com a "correspondente estrangeiro", és a dir, redactor ambulant de cartes comercials en anglès i francès.
Composició de "Regret", en anglès.
  1908 - Escriu els primers fragments de Fausto.   1912 - Primeres publicacions-una sèrie d'articles sobre la poesia portuguesa-a la revista "Á Aguia", òrgan del renaixement portuguès.   1913 - Coneix el pintor Almada Negreira i el poeta Mario de Sá-Carneiro, que seran els seus companys en l'aventura futurista. Per aquesta època també manté correspondència amb Sá-Carneiro, que estudia a la Sorbona de París. Amants de la poesia decadent, renovadors de la poesia simbolista, Pessoa s'inventa el "paulisme". A través de Sá-Carneiro, que viu a París, descobreiux Marinetti i el futurisme. Amb el temps, es considerarà que els tres grans futuristes mundials són: Apollinaire, Maiakovski i Pessoa.   1914 - Apareix en públic l'heterònim Alberto Caeiro i els seus deixebles, el futurista Álvaro de Campos i el neoclàssic Ricardo Reis. Poemes d'Alvaro de Campos (segons Sá-Carneiro, l'obra mestra del Futurisme).   1915 - Obres: O Guardador de Rebanhos (1911-1912); O Pastor Amoroso; Poemas Inconjuntos (1913-1915). A l'abril apareix el primer número de la revista "Orpheu" (on hi publica "Oda triomfal") i, al juliol, el segon i darrer (on hi publica "Oda marítima"). Indignació de públic i crítica.   1916 - Vol establir-se com astròleg, afició que li porta complicacions, pel pas de l'anglès místico-eròtic Crowley per Lisboa.
Suïcidi de Sá-Carneiro a París.
  1917 - Ultimatum (a la revista "Portugal Futurista", dirigida per Almada Negreira): Super-Home; Super-Camoes.   1920 (i 1929-30) - Cartes d'amor a Ophélia (Queiroz). Publica el poema "Meantime" a la revista anglesa "Athenaeum", que atrau l'atenció de la crítica anglesa.   1921 - Funda l'editorial "Olisipo" on publica els seus English Poems I i II   1922 - Col·labora a la revista "Contemporanea", amb O Banqueiro Anarquista, narració. Vel·leïtats polítiques: elogi dels nacionalismes i dels règims autoritaris.   1923 - Publicació de la revista "Atena" (cinc números), que descobreix Pessoa. Incidents amb l'autoritat.   1925 - Mor la seva mare.   1927 - Publicació de la revista "Presença"   1935 - Mor a Lisboa, el 30 de novembre, de cirrosi segons uns; d'una hepatitis, segons altres. Darrera frase (escrita en llapis): "I know not what tomorrow will bring".             

fernando pessoa

fernando pessoa

OBRES

 

Álvaro de Campos 1915 - Ode marítima (corrent gay),
1915 - Saudaçao a Walt Whitman (com al cap de quinze anys, Poeta en Nueva York, de Lorca), inèdit en vida de Pessoa
1916 - Passagem das Horas, inèdit en vida de Pessoa
1923 i 1926 - Lisbon Revisited
1928 - Tabacaria, publicat al 1933 a la revista "Presença"
1928 - Escrito num libro abandonado em viagem
1928 - Apostila
1929 - Apontamento
1930 - Trapo
Sense data - Ode Marcial, inèdit en vida de Pessoa
  Alberto Caeiro
1911-12 - O guardador de Rebanhos
1913-15 - O pastor Amoroso: Poemas Inconjuntos
  Pessoa 1913 - Epithalamium y Antinous, dois poemas inglêses meus, muito indecentes, e portanto impublicáveis em Inglaterra
1913 - Hora Absurda, publicat el 1916
1913 - O Marinheiro
1914 - Antinous, (primera versió), publicat el 1918 juntament amb 35 Sonnets 1934 - Mensagem; Lluvia oblicua
1914 - Oda triomfal ("es un canto de rabia y de derrota", Octavio Paz),
 

 

fernando pessoa

fernando pessoa

SI ALGUIEN TOCA UN DÍA A TU PUERTA
Si alguien toca un día a tu puerta,
Diciendo que es un emisario mío
No creas, ni aunque sea yo;
Que mi vanidoso orgullo no intentaría
Tocar siquiera la puerta irreal del cielo.
Pero si, naturalmente, y sin oír
A alguien tocar, la puerta fueras a abrir
Y encontraras alguien como a la espera
De tocar, medita un poco.
Ese era Mi emisario y yo y lo que intenta
Mi orgullo que desespera
¡Abre a quién no llama a tu puerta!

fernando pessoa

fernando pessoa  ESTO

Dicen que pretendo o miento
En cuanto escribo. No hay tal cosa.
Simplemente
Siento imaginando.
No uso las cuerdas del corazón.

Todo cuanto sueño o pierdo,
Que pronto cae o muere en mí,
Es como una terraza que mira
Hacia otra cosa más allá.
Esa cosa me arrastra.

Y así escribo en medio
De las cosas no junto a mis pies,
Libre de mi propia confusión,
preocupado por cuanto no es.
Sentir? Dejemos al lector sentir!

(? 1933)
Versión de Rafael Díaz Borbón

Comentari  En aquest poema el que vol el poeta es donar a conèixer la seva forma de plasmar les paraules al  paper a l’hora d’escriure un poema, ens dius que ho fa imaginant, és a dir amb el cap i a més a més ens diu que no es guia pel cor.Tot el que te al cap, quan diu cuanto sueño o pierdo.Diu que es com una terrassa que mira cap a una cosa més enllà.“I es així és com escric” diu l’autor, llibre de la seva pròpia confusió.I el sentiment, que ho senti el lector.