fernando pessoa
ESTODicen que pretendo o miento
En cuanto escribo. No hay tal cosa.
Simplemente
Siento imaginando.
No uso las cuerdas del corazón.
Todo cuanto sueño o pierdo,
Que pronto cae o muere en mí,
Es como una terraza que mira
Hacia otra cosa más allá.
Esa cosa me arrastra.
Y así escribo en medio
De las cosas no junto a mis pies,
Libre de mi propia confusión,
preocupado por cuanto no es.
Sentir? Dejemos al lector sentir!
(? 1933)
Versión de Rafael Díaz Borbón Comentari En aquest poema el que vol el poeta es donar a conèixer la seva forma de plasmar les paraules al paper a l’hora d’escriure un poema, ens dius que ho fa imaginant, és a dir amb el cap i a més a més ens diu que no es guia pel cor.Tot el que te al cap, quan diu cuanto sueño o pierdo.Diu que es com una terrassa que mira cap a una cosa més enllà.“I es així és com escric” diu l’autor, llibre de la seva pròpia confusió.I el sentiment, que ho senti el lector.
1 comentario
Estrella de mar -
Sóc una alumna de San Gervasi, i he escollit el poema "esto"de Fernando Pessoa,que has penjat al teu blog per fer una activitat per al curset d'estiu.
Moltes gràcies! Adéu.