Màrius Sampere

MAI NO ARRIBARÀ LA FI DEL MÓN

Mai no arribarà la fi del món
si et recordo la veu
i sigui recordada
la meva veu després, i molt més tard
encara, la memòria fidel,
conjurant la tenebra i els enterramorts,
arrenqui del silenci les imperceptibles
preguntes dels ulls cecs: on ets?, on ets?,
on ets?, i cap resposta
no s'alci de la terra
llevat d'una flor.

comentari.

En aquest poema de Màrius Sampere, l'autor interpreta el món com a infinit, diu que mai

arribarà la fi d'aquest si encara existeix el record d'una veu i sigui recordada durant el temps.

Si encara la memòria li es fidel.

Conjurant els enterramorts per arrencar del silenci preguntes dels ulls cecs, on ets? on ets? i cap resposta s'alça del terra.

3 comentarios

[Cristina Eileen - 09 de julio de 2009 - 10:33]

Hola, sóc una nova alumna de batxillerat. Com a introducció a la literatura, ens estem passant per blogs amb la finalitat de veure el treball d'altres anys. M'ha
agradat especialment aquest blog, i sobretot el poema, tant per l'autor com pel teu comentari.
Records d'en David Cos!

[Jordi i Ariana - 19 de julio de 2007 - 11:51]

hola, som dos alumnes de primer de batxillerat del curs 07/08, en aquest moments estem fent curset de preparació, i per tal de realitzar una tasca encarregada pel nostre professor de llengua, necessitem aquest poema de Màrius Sampere! Aixì que el copiem i et donem les gràcies per haver-lo penjat!
A reveure!

[laura - 11 de junio de 2007 - 13:04]

Estic d'acord amb el comentari que ha fet la meva companya Diana. Aquest poema ens està dient que no només el món sinó per exemple una persona, mai acabarà (encara que mori) si el seu record és present dins d'algú. Aquest tema surt al llarg de tota la literatura, com per exemple en el mite d'Aquiles. Ell, si va a la guerra de Troya morirà, però serà recordat eternament, en canvi, si no hi va, viùrà feliç durant un temps, però mai ningú el recordarà. L'heroi decideix la primera opció, vol ser sempre recordat, per mai morir.