Màrius Sampere

Jardí submergit


Tant li fa, vehicles orbitals o
insectes amb fanalets de revetlla
volten —ullada curvilínia
en fals— el jardí
ara mateix nocturn
en la ment, aquella olor bona
de nen ensabonat. Ja no ens cal saber
res, ja no ens cal discutir
si sang o cronòmetre
o caca seca amb farigola. Ha passat
tant de temps, tant de pa! Enlloc
del gra de blat habita
cap cuc elemental
ni penediment ni mare
pressumptament morta. Fora,
fora tot i tothom! L'obscuritat
és exterior; a dins, jo vigilo.


De Jerarquies (2003)