VERSOS, ENLLÀ DEL CAMÍ 
  D’un vell color de plata 
jo voldria que fossin 
els meus versos: d’un noble, 
antic color de plata. Davant la mort, que porta 
secrets senyals del rostre 
que jo veig en mirar-me, 
cerco amb ells extingides 
veus del mar, pas de núvol, 
les distants primaveres. Trist i lliure, camino, 
davant la mort que em mira, 
a la llum, per la plata 
antiga dels meus versos.