CANÇÓ DEL MATÍ ENCALMAT
 

El sol ha anat daurant
el llarg somni de l’aigua.
Aquests ulls tan cansats
del qui arriba a la calma
han mirat, han comprés,
oblidaven.

Lluny, enllà de la mar,
se’n va la meva barca.
De terra endins, un cant
amb l’aire l’acompanya:
«Et perdràs pel camí
que no té mai tornada.»

Sota la llum clement
del matí, a la casa
dels morts del meu vell nom,
dic avui: «Sóc encara.»
M’adormiré demà
sense por ni recança.
I besarà l’or nou
la serenor del marbre.

Solitari, en la pau
del jardí dels cinc arbres,
he collit ja el meu temps,
la rara rosa blanca.
Cridat, ara entraré
en les fosques estances.

1 comentario

[Anna i Júlia - 13 de noviembre de 2006 - 13:24]

Hola Diana! Després de informar-nos si els gira-sols tenen pipes o no, i si giren sols o per el Sol et posem un comentari (molt bonica la teva foto eh?). La veritat és que després de llegir el teu comentari de Salvador Espriu ens agradaria destacar el poema que has escollit: Cançó del matí encalmat. No sabria que comentar del poema però m'ha agradat). Com no sabem que dir-te acabem el comentari amb un adéu!

p.d: segueix així amb el blog perquè quan tu menys tu imaginis allà estarem per mirar els nous comentaris i posar-te nous comentaris! Estem aquí encara que no ens vegis! :D Adéu xiqueta!