El paisatge, associat als records de la infantesa i la joventut, és un elements molt important en la poesia de Joan Vinyoli.

 Joan Teixidor : "Joan Vinyoli es plantejà la seva vocació gairebé com un sacrifici, com un lliurament absolut a una estranya força que l'havia d'omplir fins a exhaurir-lo" i afegeix més endavant "aquest joc és perillós i l’home s'hi perd i s'hi crema. Però també s'hi realitza".