TARDA FOSCA

Ets una tarda fosca amb crits vermells
al fons d'un bosc d'alzines negres.
Jo vaig cap al crepuscle
tentinejant,
carregat amb un gran feix de llenya
molt seca.
Vols ajudar-me a suportar aquest pes,
a encendre un petit foc
per escalfar-hi
les mans tan buides de tots dos?

 

comentari

Tarda fosca poema de Joan Vinyoli on dominen els colors foscos, característic de la mort, ja que Vinyoli pinta aquesta obra donant-li tons foscos i vermells  a la tarda fosca, significatius representant el final.El bosc també és obscur, més concretament negre, en definitiva descriu el seu entorn , natura i demés amb un aire fosc, com ho veu tot ell en aquest moment.També ens diu que va cap al crepuscle, és a dir, cap al final de la seva vida.Un gran feix de llenya seca molt seca, pot ser, al meu parer, les experiències viscudes a la seva vida que l’han donat coses dolentes i bones com tot, però que l’han marcat.

Al final amb les mans buides es refereix que ha arribat a aquest punt de la seva existència i es troba que esta realment sol a la vida.