Desembre- J.V. Foix

Biografia

J.V. Foix (Sarrià, 1893-1987). Provinent de família de pastissers, continuà el negoci familiar amb què el seu pare s'establí a Sarrià. Féu el batxillerat i començà estudis de Dret, carrera que mai no acabà. El1917 s'incorpora a "La Revista2 i l'any següent el trobem dirigint la revista "Trossos". Col·laborà en diverses revistes, entre les quals destaquem "Terramar", "Monitor", "L'Amic de les Arts" i "Revista de Poesia". Fou redactor de "Quaderns de Poesia", director de "Revista de Catalunya" i de la plana literària diària de "La Publicitat". El 1933 representà el PEN Club Català al Congrés de Dubrovnik (Croàcia). Després de la Guerra Civil col·laborà a "Ariel", "Dau al Set", "Poesia" i "Serra d'Or". L'obra assagística de Foix comprèn Revolució catalanista (1934), en col·laboració amb Josep Carbonell, i els reculls d'articles Els lloms transparents (1969) i Mots i maons o A cascú el seu (1971), aquest darrer exclusivament sobre temes d'arquitectura, resten esparsos molts treballs publicats en diaris i revistes. És autor d'un dietari de memòries personals, una mostra del qual fou publicada amb el títol de Catalans de 1918 (1965). Estretament lligat al món de les arts plàstiques, presentà les primeres exposicions de Miró i Dalí i publicà, junt amb Joan Ponç, el volum La pell de la pell (1970). L'obra poètica de Foix comprèn, a banda de títols marginals com Còpia d'una lletra tramesa a Na Madrona Puignau, de Palau ça Verdera (1951), Allò que no diu "La Vanguardia" (1970) i Els amants (1973), sis volums de proses poètiques: Gertrudis (1977), Krtu (1931), Del "Diari 1918" (1956), L'estrella d'en Perris (1963), Darrer comunicat (1970) i Tocant a mà... (1972), que pertanyen a un cicle unitari, i sis llibres en vers: Sol, i de dol (1947), Les irreals omegues (1948), On he deixat les claus... (1953), Onze Nadals i un Cap d'Any (1960) i Desa aquests llibres al calaix d'abaix (1964) i, el 1985 publica el seu darrer llibre, Cròniques de l'ultrason. Ha rebut diversos premis, el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes el 1973; el 1984 fou investit doctor honoris causa per la Universitat de Barcelona i el govern espanyol li atorgà el Premio de las Letras Españolas

Foix es complau a definir-se com a “ investigador en poesia”.Es lliura al gran espectacle del món i mira d’ordenar-lo i de donar-li un sentit en la seva ment.Aquest esforç el duu a la consideració de nombroses contradiccions, sobretot del binomi Real- Ideal, i a una estètica personalista, propera al Superrealisme i alimentada per un llenguatge molt ric de mots i d’expressions.     

            ÉS QUAN DORMO QUE HI VEIG CLAR

 

És quan plou que ballo sol Vestit d'algues, or i escata, Hi ha un pany de mar al revolt I un tros de cel escarlata, Un ocell fa un giravolt I treu branques una mata, El casalot del pirata És un ample gira-sol. Es quan plou que ballo sol Vestit d'algues, or i escata.   És quan ric que em veig gepic Al bassal de sota l'era, Em vesteixo d'home antic I empaito la masovera, I entre pineda i garric Planto la meva bandera; Amb una agulla saquera Mato el monstre que no dic. És quan ric que em veig gepic Al bassal de sota l'era.   És quan dormo que hi veig clar Foll d'una dolça metzina, Amb perles a cada mà Visc al cor d'una petxina, Só la font del comellar I el jaç de la salvatgina, -O la lluna que s'afina En morir carena enllà. Es quan dormo que hi veig clar Foll d'una dolça metzina.

OBRES

Gertrudis
Barcelona. Edicions L'Amic de les Arts, 1927. Dibuix de Joan Miró, 69 pp. Edicions del Quaderns Crema, 1983. Obra poètica I. VIII + 77 pp.
El Observador, 1991. Clàssics catalans del segles XX, 97. VIII + 77 pp.

KRTU
Barcelona. Edicions L'Amic de les Arts, 1932. Dibuix de Joan Miró, 99 pp. Edicions dels Quaderns Crema, 1983. Obra poètica II. X + 113 pp.

Sol, i de dol
Barcelona. Edicions L'Amic de les Arts, 1947 (1936). Dibuix de Josep Obiols, 92 pp. Edicions 62, 1965. Col. Els llibres de l'Escorpí. Poesia, 26, 91 pp. (reedicions: 1978, 1981- març, setembre -, 1985, 1992)
Edicions dels Quaderns Crema, 1985. Obra poètica III, XI + 86 pp.
Edicions dels Quaderns Crema, 1985. Presentació d'Anton Espadaler.
Obra poètica Minor 3. 95 pp.
Edicions 62/Edicions Orbis, 1985. Annex a la "Història de la literatura catalana", Fascicle 72. 143 pp.
El Observador, 1991. Clàssics catalans del segle XX, 100. XI + 86 pp.

Les irreals omegues
Barcelona. L'Amic de les Arts.1949. 75 pp. Reimpressió idèntica 1949.
Edicions dels Quaderns Crema, 1987. Obra poètica IV. XII + 87 pp.

Còpia d'una lletra tramesa a na Madrona Puignau de Palau ça Verdera
Barcelona. Edicions Dau al set, 1951. Dibuixos d'Antoni Tàpies. 12 pp.

On he deixat les claus...
Barcelona. Edicions L'Amic de les Arts, 1953. Dibuix d'Antoni Tàpies,
131 pp. Edicions dels Quaderns Crema, 1988. Obra poètica V. X + 135 pp.

Del "Diari 1918"
(Pròleg de Josep Romeu) Barcelona. J. Horta Editor, 1956. Col. Signe I,
63 pp. Edicions dels Quaderns Crema, 1991. Obra poètica VII. VII + 85 pp.

Plant d'en Joseph-Vicenç, de Barcelona, en lo qual respòs a en Joan Ferrater
Vic. Extret d'"Inquietut", núm. 8, gener de 1957 (publicat juntament amb "Cobles en honor de J.V. Foix" de Joan Ferraté, introducció d'A.M)
(Edició no venal).

Onze Nadals i un Cap d'Any
Barcelona. Edicions L'Amic de les Arts, 1960. 75 pp.
Edicions dels Quaderns Crema, 1984. Obra poètica VI. XI + 55 pp.
Edicions dels Quaderns Crema. Presentació de Josep Romeu i Figueras.
Obra poètica Minor, 6. 46 pp.
El Observador, 1991. Clàssics catalans del segle XX, 99. XI + 55 pp.

L'Estrella d'En Perris
Barcelona. Editorial Fontanella, 1963. Col. Signe (de poesia i assaig, dirigida per Joaquim Molas i Joaquim Horta) 11. 72 pp.
Edicions dels Quaderns Crema, 1992. Obra poètica VIII. IX + 117 pp.

Obres poètiques
(amb "Lletra a Clara Sobirós", el text de "Desa aquests llibres al calaix de baix" i altres poemes inèdits) Barcelona. Edicions Nauta, 1964. La Paraula Viva II.
Dibuix de Jaume Pla. 337 pp.

Allò que no diu "La Vanguardia". Noves de darrera hora-
Telegrames - Fets diversos.
Barcelona. Edicions Proa, 1970. 93 pp.

Darrer Comunicat
Barcelona. Edicions 62, 1970. Col. Els llibres de l'Escorpí. Poesia,
1. 94 pp. Edició de J. Vallcorba. Quaderns Crema, 1995. Obra poètica, XI.

Desa aquests llibres al calaix de baix
Barcelona. Edicions Nauta, 1972. Col. L'Amic de les Arts. 148 pp.
Edició de J.Vallcorba. Quaderns Crema, 1994. Obra poètica, X.

Tocant a mà
Barcelona. Edicions 62, 1972. Col. Els llibres de l'Escorpí. Poesia,
10. 84 pp. (Reedició 1975)
Edició de J. Vallcorba. Quaderns Crema, 1995. Obra poètica, XII.

Diari 1918
Barcelona. Edicions 62 / La Caixa, 1981. Les millors obres de la literatura catalana, 67. 249 pp.

Cròniques de l'ultrason. L'Estació
Barcelona. Edicions L'Amic de les Arts / Edicions dels Quaderns Crema,
1985. Il·lustració de Joan Miró. 88 pp.
Edició de J. Vallcorba. Quaderns Crema, 1996. Obra poètica, XIII.

Trenta-sis cèl·lules líriques
Barcelona. Universitat de Barcelona 1984. (Acte inaugural del curs
1984-85.Homenatge a Josep V. Foix en motiu d'ésser-li conferit el grau
de Doctor Honoris Causa. Discurs de contestació per R. Santos Torroella) 51 pp.

Poemes Esparsos
Edició de J. Vallcorba. Quaderns Crema, 1997.
Obra poètica, XIV. XII + 322 pp.

Entre algues, do' m la mà
(Poemes a Joana Givanel). Presentació de Ferran Bach. Edició de J. Vallcorba. Barcelona. Quaderns Crema, 1997. Mínima Minor, 76 pp.
69 pp.

A Joana Givanel (Poemes)
Edicions L'Amic de les Arts. Barcelona 2000. Fundació J.V.Foix.
(Dibuix de Modest Cuixart, 1949

  Conte de Nadal
Dibuixos de Salvador Dalí.
Barcelona. Edicions 62, 2004
 


Telegrames
Edició de Ramon Salvo Torres.
Barcelona. Grup 62, 2005. 92pp.

                        Sol i de dol

Sol, i de dol, i amb vetusta gonella, 
em veig sovint per fosques solituds, 
En prats ignots i munts de llicorella 
I gorgs pregons que m'aturen, astuts. 
I dic: On só? Per quina terra vella, 
-Per quin cel mort-, o pasturatges muts, 
Deleges foll? Vers quina meravella 
D'astre ignorat m'adreç passos retuts? 
Sol, sóc etern. M'és present el paisatge 
De fa mil anys, l'estrany no m'és estrany: 
Jo m'hi sent nat; i en desert sense estany 
O en tuc de neu, jo retrob el paratge 
On ja vaguí, i, de Déu, el parany 
Per heure'm tot. O del diable engany.   
-
-
-
Saber narrar en llenguatge vigorós 
Deler i desig, i plers, i, sens esforç, 
Rimar bells mots amb el ritme dels cors 
Amants o folls; i, gens fantasiós 
- Oh, dolç fallir! -, coronar de lluors 
Éssers de carn, tot oblidant els morts 
I l'ombra llur, reial, i d'un bell tors 
Reprendre el tot vital i rigorós. 
Saber sofrir sense llanguir i amar 
Sense esperar, i, essent, ardit, del segle, 
Témer i l'enuig i al nàufrag dar la mà; 
Viure l'instant i obrir els ulls al demà, 
Del clar i l'obscur seguir normes i regla 
I, enmig d'orats i savis, raonar.   
-
-
-
No pas irós, ni trist, si dellà el riu, 
Entre pollancs, veig els celatges verds 
D'un cap al tard, i d'uns mísers coberts 
El fum negrós fa el paisatge soliu, 
Pens en qui fuig pels colls, ploraire, i diu 
Que res no val, i nega l'univers, 
I del compàs i el plom tothora advers, 
I del concret, als déus clama si viu. 
Puix que un deler m'empeny; i tants d'atzars 
Em fan fruir, sense albir, alba i nits, 
Els rierols morents en prats florits, 
El ras nocturn i el cim desert, i al març, 
Els comiats d'amor en rústics bars, 
A sol colgant, entre besars humits.   
-
- 
-
Em plau, d'atzar, d'errar per les muralles 
Del temps antic, i a l'acost de la fosca, 
Sota un llorer i al peu de la font tosca, 
De remembrar, cellut, setge i batalles. 
De matí em plau, amb fèrries tenalles 
I claus de tub, cercar la peça llosca 
A l'embragat, o al coixinet que embosca 
L'eix, i engegar per l'asfalt sense falles. 
I enfilar colls, seguir per valls ombroses, 
Vèncer, rabent, els guals. Oh mon novell! 
Em plau, també, l'ombra suau d'un tell, 
L'antic museu, les madones borroses, 
I el pintar extrem d'avui! Càndid rampell: 
M'exalta el nou i m'enamora el vell.   
-
-
-
Jo tem la nit, però la nit m'emporta 
Ert, pels verals, vora la mar sutjosa; 
En llum morent la cobla es sent, confosa, 
Em trob amb mi, tot sol, i això em conforta. 
Negres carbons esbossen la mar morta, 
L'escàs pujol i la rosta pinosa, 
Però jo hi veig una selva frondosa, 
I en erm desert imagín una porta. 
La fosca nit m'aparenta pissarra 
I, com l'infant, hi dibuix rares testes, 
Un món novell i el feu que el desig narra. 
Me'n meravell, i tem -oh nit que afines 
Astres i seny!-. La mar omples de vestes, 
I una veu diu: "Plou sang a les codines".   
-
-
-
No cerc ni am aquell qui, vagarós, 
Per llacs esquerps o desertes guixeres, 
Cobert de pols, per les amples carreres, 
Clama febrós: "On vaig." I amb vers plorós 
Nega la llar dels seus i les fumeres 
De llur destí. I es fa miseriós 
D'un Més Enllà sense forma i colors, 
O pelegrí d'impossibles tresqueres. 
Mes cerc i am aquell qui diu: "Jo só", 
I té una llar, té pàtria i mester, 
I se'n fa un tot, i acata lleis severes. 
 I a sol llevat, i en un propi horitzó, 
Alça el punyal i defensa el seu bé, 
Mestre segur d'enyorades banderes.
-
-